Rafel Joan
Palma, 1957
Cova foradada
1984
Oli sobre tela
195 x 250 cm
Pintura figurativa de gran format amb construcció apaïsada. Es presenta el contacte amb la natura amb una absoluta nuesa, el millor camí per establir el vincle i trobar-se un mateix. Paisatge mediterrani de colors freds, la pinzellada és gestual i emocional. Hi queden articulades les diferents textures (pell, roca, mar, vegetació, etc.) que determinen una obra bucòlica, rica i reflexiva, molt poètica i propera al corrent simbolista.
La cova foradada, on apareix una cova situada a Portocolom (el port de Felanitx), és una de les primeres obres de Rafel Joan (Palma, 1957) i s’ha de relacionar amb altres obres fruit de la inspiració que li provoca aquest indret, tant en aquest període com a finals dels anys noranta, amb algunes visons nocturnes a les quals s’afegeix el component de la ràbia, complementari a la quietud característica de les seves obres.
SABER MÉS
Les tensions entre mar i terra i el tempus fugit inherent a les seves obres són el resultat d’una mirada profunda, serena i reflexiva sobre l’home i el seu entorn (García, 1986, s/p). Tot i que durant els primers anys de la seva carrera es va aproximar, potser, al context del neoexpressionisme i dels anomenats retorns a la figuració, tendències dominants a tot el món en la dècada dels vuitanta, el seu estil s’anà depurant aviat en la cerca d’una essencialitat meditativa que, en realitat, té poc d’expressionista.
De formació autodidacta, l’obra de Rafel Joan destaca tant per les visions urbanes com per les rurals, per una manera personal d’enfrontar-se als espais, fruit de les seves vivències.
La seva temàtica se centra els darrers anys, quasi exclusivament, en el paisatge que l’envolta (Juncosa, 2014). Joan va presentar la primera mostra individual a la Galeria 4 Gats de Palma l’any 1983, i la seva trajectòria abasta més de tres dècades.
La seva obra ha figurat en rellevants exposicions arreu del món, en països com els Estats Units, el Regne Unit o Corea del Sud.
Arrossegant la taula
1984
Oli sobre tela
162 x 130 cm
Paisatge marítim amb nu femení. La dona, que ocupa el primer pla, travessa la mar, agenollada sobre una taula, remant amb les mans; no és un moment de plaer, sinó una acció que requereix un cert esforç, per la manera com s’han sobredimensionat les mans i la postura forçada en la inclinació del cap. Més enllà de la dona, la perspectiva visual abasta tota l’amplària de la cala fins a la petita entrada, al fons. Enfront del perfil marcat del cos de la dona, el color envaeix l’orografia de l’entorn, que apareix desdibuixada pels efectes de la llum.
La mar és d’un color intens, de blaus i verds, i plena de matisos a les voreres que s’han tenyit de grocs, verds, liles i marrons. L’escena es desenvolupa en un moment de transició, sota un cel gris, d’horabaixa, amb una taca lila, que presagia la imminència de mal temps.
SABER MÉS
El quadre és representatiu de l’obra i de l’estil de Rafel Joan, un artista de formació autodidacta que, si bé als inicis de la seva carrera es va aproximar al context del neoexpressionisme i dels anomenats retorns a la figuració, aviat va anar depurant el seu estil en la cerca d’una essencialitat meditativa que, en realitat, té poc d’expressionista. La pintura de Joan és un exercici creatiu que parteix de l’interior, de l’efecte que produeixen els entorns vinculats a l’experiència vital de l’artista (García, 1986, s/p); no hi ha esborrany previ, hi ha plasmació de sentiments, de manera que el quadre va agafant forma i vida. El resultat és una pintura subjectiva, en absolut realista —la pintura realista no existeix—, diu Rafel Joan.
Els seus paisatges són lírics i contemplatius, summament poètics, propers al simbolisme… Parlen de la solitud i la quietud, del pas del temps, del cicle de les estacions, de la llum natural que es desvetlla o s’apaga. La llum de Rafel Joan és sempre natural, bellíssima, i tenyeix l’atmosfera d’una pau diferent. Com diu Enrique Juncosa: «L’atmosfera de les seves pintures sempre és densa, amb uns colors terrosos que no són mai brillants ni primaris. És un pintor de la llum, que pinta sempre ombres, albes, crepuscles, moments de transició. Tot és finalment inabastable, encara que busqui la fixesa, i aquesta tensió dona a la seva pintura un punt sempre inquietant» (a Gomis —dir.—, 2014).
Rafel Joan va presentar la seva primera mostra individual a la Galeria 4 Gats de Palma l’any 1983. Des de llavors ha exposat amb regularitat en galeries de Mallorca, València i Barcelona (galeries Metrònom, Dau al Set, Trama i Sala Parés). El 2014 se’n va celebrar una mostra antològica al Museu Es Baluard.
