Nils Burwitz
Alemanya, 1940
Throughroute Nº 4
Obra gràfica (20/30)
73 x 101 cm
Gravat en resina de tipus monocrom on es juxtaposen dues imatges diferents: una postal urbana amb senyalística i una vista marítima. Segons l’artista mateix, crea obres, en les quals predomina el moviment i sobretot la vida, on tracta d’extreure l’essència, la personalitat i l’esperit dels llocs on ha estat.
Aquesta obra forma part de la sèrie Port Elizabeth-Schoenmakerskop, la ciutat de Sud-àfrica on emigrà amb els pares després de la Segona Guerra Mundial. Era el 1958, en ple apartheid. Diu Edward Lucie-Smith que aquest va ser el fet decisiu en la direcció reivindicativa i de protesta de l’art de Burwitz, que s’expressà sobretot a través de l’obra gràfica. El mateix artista defineix el seu art com un «art de resistència» contra un sistema segregador i discriminador. Per destacar la protesta, utilitza, com en l’obra de la Universitat, capes superposades i processos fotogràfics.
Burwitz emigrà amb els seus pares a Sud-àfrica després de la Segona Guerra Mundial, el 1958, en ple apartheid. Diu Edward Lucie-Smith que va ser el fet decisiu en la direcció reivindicativa i de protesta de l’art de Burwitz, que s’expressà sobretot a través de l’obra gràfica. El mateix artista defineix el seu art com un «art de resistència» contra un sistema segregador i discriminador.
SABER MÉS
El 1976 s’instal·là a Valldemossa. L’entorn idíl·lic no va minvar el compromís polític de Burwitz. De fet, va continuar treballant en la serigrafia i en la recerca de nous formats i noves fórmules expressives per denunciar, ara ja, els conflictes polítics de l’Europa occidental. El 1979 va donar a conèixer el gravat a dues cares Namíbia: cara o creu I, que hom ha considerat l’obra més representativa de l’estil i de l’esperit de l’art de Burwitz. En l’actualitat conserva la seva vigència, segons els crítics, gràcies a la profunditat dels sentiments que l’inspiraren (Lucie-Smith, 2002, 29-30).
Ras i clar, «Nils és la seva pintura i aquesta és Nils» (Planas i Sanmartí, 2001, 5). Per això, segons Zoran Krzisnik (1985, s/p), el tarannà de la seva producció suposa una confrontació ideològica que no genera antagonismes sinó que ofereix solucions complementàries plenes de vitalitat.
burwitz-art.info
Die Ringparabel (‘La paràbola de l’anell’)
2002
Obra gràfica, 180/222
40 × 30 cm
L’obra que aquí se’ns proposa ofereix una estructura estàtica, construïda simètricament a partir de dos eixos entrecreuats en què s’articula un circuit visual rítmic. Representa quatre persones agafades pels braços i formant un cercle irregular. Cada una està diferenciada amb un color i un símbol religiós: el yin-yang (vermell), la lluna creixent i l’estrella (verd), un canelobre de set braços o menorà (blau) i la creu cristiana (lila), tots envoltant l’ull de la veritat. Amb aquest obra, Burwitz planteja la feliç convivència d’un poble unit en un món caracteritzat per la cruïlla de cultures (Grande, 2002, 108).
L’obra gràfica és la reproducció d’un vitrall fet per l’artista que està instal·lat a la Herzog August Bibliothek de Brunswick-Wolfenbüttel, on tots els colors i motius tornen visibles amb la mateixa claror que els travessa: la llum simbòlica de la veritat i la tolerància (Grande, 2002, 108-109). Va ser Miró qui motivà l’artista a experimentar amb el vidre, de qui també adoptà la vivor de la paleta (Misselbeck, 2001, 19).
SABER MÉS
El 1976 s’instal·là a Valldemossa. L’entorn idíl·lic no va minvar el compromís polític de Burwitz. De fet, va continuar treballant en la serigrafia i en la recerca de nous formats i noves fórmules expressives per denunciar, ara ja, els conflictes polítics de l’Europa occidental. El 1979 va donar a conèixer el gravat a dues cares Namíbia: cara o creu I, que hom ha considerat l’obra més representativa de l’estil i de l’esperit de l’art de Burwitz. En l’actualitat conserva la seva vigència, segons els crítics, gràcies a la profunditat dels sentiments que l’inspiraren (Lucie-Smith, 2002, 29-30).
Ras i clar, «Nils és la seva pintura i aquesta és Nils» (Planas i Sanmartí, 2001, 5). Per això, segons Zoran Krzisnik (1985, s/p), el tarannà de la seva producció suposa una confrontació ideològica sense generar antagonismes sinó oferint solucions complementàries plenes de vitalitat.
burwitz-art.info
