Miquela Vidal Barceló
Campos, 1948
És difícil sortir-ne
1986
Acrílic sobre tela
100 x 73 cm
Quadre de construcció diagonal. A la dreta, un focus de llum zenital de perfil corbat dignifica la presència d’un individu ajupit, cap-baix i descalç, al costat d’una botella d’alcohol.
Amb el punt de vista picat, Vidal es despreocupa de la identitat de l’individu i transmet a l’espectador un sentiment d’incertesa i llàstima que ens aclareix el títol, És difícil sortir-ne. Vidal ens dirigeix la mirada vers un sector de la població que pateix, al mateix temps, els efectes de l’alcoholisme i l’exclusió social, una temàtica molt relacionada amb els preceptes del realisme social del segle XIX.
En moltes ocasions, l’obra de Miquela Vidal Barceló, s’ha deixat endur per les emocions d’empatia i per un sentiment de germanor mediterrani (Moragues Jaulin du Seutre, 2004, 9). D’aquí que, a principi del segle XXI, proposàs obres en què dignificava la població africana deixant constància de la seva llibertat privada, la pobresa i l’exclusió que els ha atorgat injustament la «civilització» europea (Alou, 2006, 13-14).
SABER MÉS
Curiosament, és del concepte de justícia de què tracta la seva gran escultura Deliberants, amb la qual l’artista ofereix un clam a la justícia en sentit genèric, a la necessitat d’impartir-la amb responsabilitat i ètica (Corominas Madurell, 2003, 10), que per extensió es pot ampliar a la justícia popular, als comentaris a peu de carrer.
En aquest sentit, Vidal convida els espectadors a entendre el missatge amb sinceritat, com un mirall del seu tarannà empàtic identificat amb un sentit de col·lectivitat a qui es dona suport. Per tot això, És difícil sortir-ne encaixa perfectament en la carrera de Vidal, caracteritzada per la gran capacitat de transmetre escenes de nostàlgia, silenci, solitud o passió (Vidal Barceló, 1994, s/p).
Tot això l’ha feta mereixedora de participar en fires internacionals, de ser premiada a nombrosos certàmens de pintura de Mallorca i de dedicar-li més d’una exposició retrospectiva.
Qualque dia, amor (nenúfars, Can Salvà)
1990
Acrílic amb collage sobre tela
100 x 81 cm
L’obra representa un fragment d’una bassa amb nenúfars, un motiu romàntic, tractat amb un matís de decadència, que s’avé amb el títol de l’obra. L’autora ha construït l’espai a partir de la superposició de capes de colors, aplicant una pinzellada plena, pastosa i contundent.
El color i la gradació lumínica són els components bàsics de l’obra, en la qual no es pretén tant la precisió del dibuix com l’evocació dels motius vegetals i florístics. El quadre és un clar exemple de l’admiració de l’autora pels mestres de l’impressionisme, les influències formals de Paul Cézanne, el cromatisme de Van Gogh.
Miquela Vidal és una artista, encara en actiu, de sòlida formació acadèmica, que s’inicià el 1976 a l’Escola de Belles Arts de Palma i es completà amb les classes de dibuix i de pintura en diverses acadèmies i amb diferents mestres.
Per altra banda, formà part del Taller Sant Feliu durant tres anys, practicant la pintura en equip. L’any 1985 es va fer càrrec de l’Escola de P. de Cabo a la Calatrava.
SABER MÉS
A partir de 1992, la importància matèrica de la seva obra encamina la temàtica cap a solucions més simples i premeditades i substitueix els paisatges, marines i natures mortes per unes composicions més planes. Les textures del fons comparteixen espai amb alguna fruita, una rosa, nus, llibres… En qualsevol cas, la coherència artística de Vidal destaca per la capacitat de transmetre (no mostrar) escenes que evoquen nostàlgia, silenci, solitud, passió o somnis mediterranis que fan de la seva obra quelcom personal.
En moltes ocasions, l’obra de Miquela Vidal Barceló, s’ha deixat endur per les emocions d’empatia i per un sentiment de germanor mediterrani (Moragues, 2004, 9). D’aquí que, a principi del segle XXI, proposàs obres en què dignificava la població africana deixant constància de la seva llibertat privada, de la pobresa i l’exclusió que els ha atorgat injustament la «civilització» europea (Alou, 2006, 13-14).
El seu art ha estat valorat fora de Mallorca, com ara en la seva participació a la primera Biennal Cultural Espanyola a Rodes (Grècia, 1985) i a l’Exposició Universal de Sevilla, al pavelló de les Balears (1992). A l’illa, ha estat premiada en nombrosos certàmens de pintura (Vila de Santanyí, de Sant Marçal, de Calvià, de Sant Llorenç des Cardassar, de Son Carrió…).
L’any 1992 el Consell de Mallorca patrocinà una mostra de l’artista a l’Auditori de Campos, el seu poble natal, i, dos anys després, una altra al Centre Cultural La Misericòrdia (Vidal Barceló, 1994, s/p). Entre les darreres exposicions cal destacar la de l’estiu de 2018, quan l’Ajuntament de Campos li dedicà una retrospectiva de la seva carrera artística (Miquela Vidal Barceló. Biografia).
