Josep Coll Bardolet

Campdevànol, Girona, 1912 – Valldemossa, 2007

Sense títol

Oli sobre fusta

35 x 25 cm

Quadre de format vertical que representa la floració d’un ametler en primer pla. Entre les flors s’hi entreveu una diagonal marcada per una branca distingida amb un fons de color lila que contrasta amb les tonalitats verdoses de la resta.

Tot i la manca de perspectiva, l’obra llueix una rica varietat de matisos cromàtics entre el blanc, el verd i el rosa en la representació dels pètals en estat de floració de mides i posicions diferents. Tant l’ametller com l’olivera són una temàtica recurrent de la pintura de Bardolet, atès que són arbres identitaris de la serra de Tramuntana.

Si bé des de ben jove l’artista va desenvolupar una forta estima per la natura de la seva terra natal, a partir de 1940 quedà fascinat per la llum, els colors i el folklore de Mallorca, elements que convertí en la tònica de bona part de la seva producció.

SABER MÉS

Va fer de la potència del color i la fluïdesa dels dibuixos que capten la fugacitat de la natura, les tradicions i el gaudi de la vida, els seus recursos expressius.

Quan arribà a l’illa entrà en contacte amb pintors paisatgistes, com Joaquim Mir, Tito Cittadini, Dionís Bennàssar o Erwin Hubert, que varen influir de manera evident en la seva pintura (Pomar, 2003, 46).

Respecte de l’obra que ens ocupa, cal destacar-ne l’atenció que l’artista dedicà als motius florals en una part de la seva producció. A partir del contacte físic amb el paisatge, Coll Bardolet coneixia a la perfecció moltes de les espècies de flors que pintava. Per ell, pintar flors era un vertader exercici de gaudi del procés creatiu per l’explosió cromàtica que suposa la varietat i barreja de colors que requereix pintar-les (blaus, grocs, vermells, blancs, violetes, verds…), colors que superposava i contrastava seguint les maneres de Renoir, Matisse o Van Gogh (Giralt, 2002, 103).

fccollbardolet.org

MIDA COMPLET

MIDA MITJANA

IMPRIMIR

ENVIAR

COMPARTEIX A:

Paisatge amb figures

Ca. 1980

Serigrafia, 50/105

60 x 80 cm

Olivar de serra de Tramuntana on descansen tres personatges. És una composició articulada en plans que integra els motius identificadors del context: les oliveres, en primer pla, les cases de possessió, al pla intermedi, i la carena muntanyosa, al fons.

Els personatges resten asseguts plàcidament sota les oliveres, en un camp de flors silvestres. Al bucolisme que es desprèn de l’escena s’hi contraposa l’evidència de les difícils condicions naturals de la Serra i els efectes del vent de Tramuntana, amb els arbres de troncs contorsionats plantats en un coster. L’obra és una reproducció d’un oli en què l’autor desplegà tot el potencial tècnic que marcaria el seu estil propi: la pinzellada lliure i fluïda, la vivesa del color i la potència de la llum.

SABER MÉS

El paisatge de la Serra fou un tema constant en la carrera artística de Coll Bardolet. Hom ha considerat que el descobriment del paisatge i de la llum de Mallorca, on s’instal·là el 1940, foren decisius en la seva obra i en el constant exercici del paisatgisme. De fet, quan arribà a l’illa, a la dècada de 1940, entrà en contacte amb pintors paisatgistes, com Joaquim Mir, Tito Cittadini, Dionís Bennàssar o Erwin Hubert, que varen influir de manera evident en la seva pintura (Pomar, 2003a, 46). Així mateix, l’artista sembla practicar un postimpressionisme molt afí a l’escola catalana de paisatge d’Olot, deutora de l’escola de Barbizon (Giralt Miracle, 2002a, 101-103).

Janer Manila precisa que Coll Bardolet construirà la seva obra a partir de les estratègies pictòriques que li ofereixen aquells pintors: la vibració de la llum, la força dels colors, la captació d’un moviment de ball. Així, «[…] Coll Bardolet esdevé un home del noucentisme. Ho és pels paisatges que pinta, per la mediterraneïtat dels seus temes, per la idea de serenitat que defineix bona part de la seva obra» (Janer Manila, 2013, 34).

Amb una formació autodidacta, va fer els primers estudis a l’Escola Municipal de Dibuix de Vic, a l’Escola de Beaux Arts de Tours o l’Académie Royale des Beaux Arts de Brussel·les. Una trajectòria que el va fer conèixer col·leccions de grans museus com la del Prado, el Louvre, el Museu d’Art de Catalunya, de Luxemburg, Bruges, Gant… (Giralt Miracle, 2002a, 101-103).

L’any 2007 inaugurà la Fundació Cultural que porta el seu nom, a Valldemossa, lloc on s’havia instal·lat el 1944. El 2012 el Ple del Consell de Mallorca acordà el seu nomenament com a fill adoptiu, considerant que, amb els seixanta anys d’estada a l’illa i amb el seu art, va plasmar els valors de la cultura i del paisatge, i els va fer universals (fccollbardolet.org).

fccollbardolet.org

MIDA COMPLET

MIDA MITJANA

IMPRIMIR

ENVIAR

COMPARTEIX A:

Figures mallorquines

Ca. 2000

Obra gràfica, 36/99

60 x 80 cm

Escena de ball folklòric, amb els músics d’esquena i en primer pla i, al fons, sobre l’escenari, el grup de dues balladores i un ballador. El dinamisme de l’acció és exaltat amb un dibuix de traçat ràpid i el joc de colors que omplen la superfície de l’obra.

La recreació i la promoció del ball mallorquí va ser un dels temes que ocupà part de la trajectòria artística i vital de Coll Bardolet. Les seves representacions són un homenatge a una gent i als seus costums festius, quelcom que, guiat per l’esperit de gaudi de la vida com el que practicaven els pintors fauves, trasllada a les seves teles (Giralt Miracle, 2002b, 74).

SABER MÉS

fccollbardolet.org

MIDA COMPLET

MIDA MITJANA

IMPRIMIR

ENVIAR

COMPARTEIX A:

Figures mallorquines

Ca. 2000

Obra gràfica (transposició d’oli a obra gràfica), 37/99

60 x 80 cm

Grup de set personatges, femenins i masculins, abillats amb els tradicionals vestits mallorquins. Estan alineats en dues files, asseguts en la primera. La representació no atén els trets personals, sinó l’efecte expressiu del grup; l’artista mostra la diversitat gestual, la riquesa dels complements, com la varietat dels mocadors i capells dels homes i dels ornaments, com el ventall. Tècnicament, l’obra es basa en el color, aplicat amb traça ràpida, i amb una paleta rica de tons vius que envaeix el fons i les faldes de les pageses, alhora que contrasta amb el negre intens de jaques i gipons.

Quan Coll Bardolet s’instal·là a Mallorca, el 1940, quedà fascinat per la llum, els colors i el folklore de l’illa. Aquests foren els aspectes centrals de la seva obra, que recreà amb un estil fonamentat en la potència del color i la fluïdesa del dibuix i de la pinzellada. En les seves sèries sobre les tradicions festives i, en especial, el folklore que ocupa part de la seva producció artística de la dècada de 1960, s’evidencia l’empatia per l’esperit de gaudi dels pintors fauves (Giralt Miracle, 2002b, 74).

SABER MÉS

fccollbardolet.org

MIDA COMPLET

MIDA MITJANA

IMPRIMIR

ENVIAR

COMPARTEIX A:

Flors

Ca. 1972

Serigrafia, 10/99

60 x 80 cm

Natura morta amb composició de gerro amb flors com a motiu central i un bol de ceràmica buit al seu costat. La superfície pictòrica s’organitza en dos plans clarament delimitats, que donen profunditat a la representació: la taula, una superfície de color negrós, que delimita un registre inferior, on hi ha els motius de la natura morta; i el pla de fons, neutre, que ocupa tres quartes parts de la tela. L’artista és precís en la representació dels motius, tal com s’aprecia en el tractament dels vasos de ceràmica i en l’aplicació d’una llum uniforme; però, per sobre de tot, la voluntat és mostrar la bellesa del ram, que aplega flors de jardineria i silvestres i és tan abundant que omple quasi tota la superfície pictòrica.

L’obra és la transposició a la serigrafia d’una obra a l’oli. Respecte de l’obra que ens ocupa, cal destacar-ne l’atenció que l’artista dedicà als motius florals en una part de la seva producció. A partir del contacte físic amb el paisatge, Coll Bardolet coneixia a la perfecció moltes de les espècies de flors que pintava. Per ell, pintar flors era un vertader exercici de gaudi del procés creatiu per l’explosió cromàtica que suposa la varietat i barreja de colors que requereix pintar-les (blaus, grocs, vermells, blancs, violetes, verds…), colors que superposava i contrastava seguint les maneres de Renoir, Matisse o Van Gogh (Giralt Miracle, 2002a, 103).