Joan Trujillo
Palma, 1954-1994
Abstracció de format apaïsat articulada a partir de la potència del negre, sobre el qual apareixen pinzellades molt més suavitzades de blau i ataronjat.
Aquest ús del negre és característic en tota l’obra de Joan Trujillo: ocupa gairebé la major part de les superfícies per crear espais íntims, suggerits o imaginaris.
Joan Trujillo Zaforteza estudià a partir de 1973 a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma. Després de participar en diverses mostres col·lectives a Palma, el 1980 feu la primera exposició individual a Sitges, que anomenà Paisatges de Mallorca. Posteriorment participà a la gran fira de Basilea, a Arco, i continuà mostrant la seva obra en exposicions individuals i col·lectives en ciutats com Zuric, Viena i d’altres d’Alemanya i Suïssa (Trujillo, 2000, 61).
SABER MÉS
Realitzà la major part de la seva obra sobre paper, en espais abstractes plens de nus femenins, caps de bou, rodes, fruites, ocells i altres imatges que representaven les evocacions deformades de l’artista que tendien a l’amorfisme o la mutació (Àmbit Serveis Editorials, 1996, 333). El seu llenguatge presenta tots els trets d’una expressió contemporània entroncada en bona part amb l’herència europea de l’expressionisme abstracte nord-americà (Bover et al., 2000, 61).
Trujillo participà en el primer Saló de Tardor de Palma (1976) i obtingué la beca d’investigació plàstica de l’Ajuntament de Palma (1984) (Trujillo, 1986, s/p).
