Joan Pizà
Joan Pizà Cañellas
Palma, 1877-1962
Oli de paisatge marítim amb un nucli de pescadors en una platja on hi ha algunes barraques i una mar tranquil·la. Les cases alineades són de tipologia popular, de planta baixa, com a màxim tenen un pis, i al final de la seqüència hi ha una capella referida de blanc i engalanada amb un emparrat.
La perspectiva es tanca, al fons, amb una serralada de muntanyes rocoses i pelades. És una obra representativa de l’academicisme de l’autor, amb una composició equilibrada i una llum uniforme i brillant, sense ombres ni matisos més enllà de la gradació de tons del fons que imposa el sentit acadèmic de la representació.
Amb tot, no hi és absent un interès viu per l’experimentació amb el color i la seva aplicació amb una pinzellada solta, predominant sobre el dibuix.
SABER MÉS
Joan Pizà va ser un artista de formació acadèmica; primer, estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid (1896-1898); de retorn a Mallorca, continuà dins la mateixa línia estilística, com a deixeble de Llorenç Cerdà; finalment, l’exercità com a professor, a partir de 1918, a l’Escola Provincial de Belles Arts. Tot i la continuïtat estilística, en la seva trajectòria artística es produí una llarga interrupció entre les dècades de 1920 i 1940, que coincideixen amb la seva tasca docent.
En qualsevol cas, a partir de 1942 reprengué l’activitat i participà en successives mostres col·lectives. Hi exposà els temes tradicionals i d’àmplia acceptació a l’època: paisatges, natures mortes, retrats i escenes costumistes (GEPEB, 1996, vol. 3, 32).
El coneixement i l’aplicació estricta de la norma, juntament amb l’habilitat tècnica, s’observen als retrats oficials de Miquel dels Sants Oliver i d’Alexandre Rosselló a la galeria de fills il·lustres de l’Ajuntament de Palma. El 1977, la mateixa institució va fer una mostra antològica de l’obra de Pizà amb motiu del centenari del seu naixement.
