Joan Brossa
Barcelona, 1919 – 1998
Escultura de dues peces: un paral·lelepípede de pedra i una mosca de metall que descansa sobre una de les cares de la pedra. L’insecte és el motiu principal de l’obra, presentat com un animaló incòmode, tal com expressen el títol de l’obra i les dimensions amplificades de la mosca. La ubicació de l’escultura davant el Rectorat completa l’expressió crítica i manifestament lliure de l’artista i del seu poema corpori. A diferència d’altres obres de Brossa, aquí ja no es tracta d’un objet trouvé, sinó de quelcom creat expressament, en aquest cas, una mosca, insecte amb moltes connotacions en l’ideari social i molt present al vocabulari popular.
La instal·lació de la Moscafera va ser un dels actes de celebració del XX Aniversari de la Universitat de les Illes Balears, fruit de la proposta de Magisteri Teatre i, en concret, de Jaume Falconer. Biel Mesquida col·laborà sempre en el projecte. Abans de l’obra original, se n’instal·là una maqueta provisional molt més senzilla. El mateix any 1998, durant la Fira del Llibre, es va fer una roda de premsa amb Joan Brossa i es varen vendre camisetes amb dissenys de la Moscafera fets per Jaume Falconer (magpoesia.mallorcaweb.com). De la trajectòria de Joan Brossa hem de recalcar el seu compromís artístic amb la poesia portat a la màxima expressió, atès que n’amplià els límits a molts altres llenguatges com les accions, el cinema, els objectes, els cartells… Davant aquest corpus creatiu, la crítica ha tendit a etiquetar la seva obra com a poesia literària, poesia escènica o poesia visual (fundaciojoanbrossa.cat).
SABER MÉS
Tot i que l’obra de Brossa anà evolucionant, cal entendre el seu esperit creatiu en el context cultural al qual es va encarar: el Noucentisme català, l’últim reducte normatiu del classicisme imperant a Catalunya. Per fer-hi front, adoptà una metodologia neosurrealista a través de la qual arribà a la concepció del poema objectual o corpori. A més, Brossa formà part activa de Dau al Set (1948-1953), el grup d’avantguarda que aglutinava artistes, filòsofs i crítics que compartien bases dadaistes, surrealistes i, més tard, existencialistes (Piqueras Moreno, 2004, 88). En aquesta línia, les obres brossianes són fruit dels estímuls generats pels objectes i/o conceptes al subconscient, els quals Brossa elevava a la categoria de poesia, convertia en idea i materialitzava (Vallès i Rovira, 1996, 103-105).
D’entre les característiques brossianes que podem aplicar a l’obra que ens ocupa, hi distingim: una preocupació per mostrar allò essencial amb resultats molt sintetitzats, la utilització del llenguatge adient per explotar al màxim el contingut, un paper predilecte de la visualitat, la valoració del subconscient i un valor de la consciència per sofisticar les idees i exercitar la imaginació. D’aquesta manera, Brossa aconseguí de crear una obra d’avantguarda, molt influenciada per altres artistes que capgiraren el concepte d’art com Duchamp, que reduí el vertader valor d’aquest a la idea; tot i això, Brossa revalorà la materialització de les obres en un camp que mai ningú no havia transgredit: la poesia (Vallès i Rovira, 1996, 109-113).
fundaciojoanbrossa.cat
