Collage de grans dimensions a partir d’un esquema figuratiu lineal on destaquen les capes de pintura aixecada i un treball d’eliminació-addició que genera qualitats i textures múltiples, així com un gran resultat matèric. Les dues figures antropomorfes, en actitud serena, queden quasi en un segon pla, juxtaposades pels colors terrosos.
Joan Bennàssar Vives, que definí el seu estil com a primitivista, realitza aquí una obra oberta, plena de significats llançats a l’espectador a través d’una reivindicació de la contemporaneïtat de les formes i tècniques, on cada acció es correspon amb un impuls determinat, però no pas amb la indecisió.
L’estil característic de Bennàssar demostra la seva admiració per Picasso. La línia contorn de les figures fa desconnectar-les de l’espai, i aporta així el tret primitiu de les dues dimensions.
SABER MÉS
En les seves escultures corpulentes treballa molt en les desproporcions del cos humà com a via d’experimentació (García, 1986, s/p) i en destaca el component eròtic. Bennàssar ha seguit una trajectòria paral·lela als llenguatges del seu temps, explorant cada un dels que han estat més significatius.
La permanent inquietud i una gran facilitat per passar d’un estil a un altre han fet que la seva obra canviï, de vegades radicalment, segons les circumstàncies personals.
La seva obra ha alternat la figuració i l’abstracció. A més de la pintura i l’escultura, s’ha interessat per l’obra gràfica i pel constant exercici de dibuixar (Àmbit Serveis Editorials, 1996, 222). Bennàssar estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona. Ha exposat en ciutats com París, Nova York, Estocolm i Londres, entre moltes més. Ha rebut, entre d’altres, el Premi Jaume II del Consell de Mallorca (2013) i el Premi d’Arts Plàstiques Xam Rotary Club Palma Ramon Llull (2007).
A més, fou nomenat acadèmic per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià l’any 1999 (Serra, 2000, 27).
www.bennassar.com
