Joan Barbarà
Barcelona, 1927 – 2013
Obra de format vertical en què l’espai s’estructura a partir d’una línia horitzontal que divideix dues parts contrastades: una de superior, fosca, amb un requadre blanc, i una part inferior blanca sobre la qual es distingeix un bodegó. Els motius agafen volum a partir de seccions marcades de llums i ombres que fan desaparèixer la linealitat del dibuix preparatori. A més a més, l’artista juga amb recursos orgànics i textures, com la pintura estriada i l’efecte de l’aiguafort.
Iniciat en la pintura i el gravat juntament amb Édouard Chimot i posteriorment amb F. Melich, Joan Barbarà va tenir l’oportunitat de fer estampació en diversos tallers de París. Quan tornà a Barcelona, fundà un taller propi que, a poc a poc, s’anà forjant com un dels més prestigiosos de l’avantguarda catalana de postguerra. Molts artistes de renom (Matisse, Picasso, Miró, Saura, Chillida, Cuixart o Tàpies) i galeries com la Maeght hi dipositaren la seva confiança. En qualsevol cas, Joan Barbarà Gómez no deixà mai d’elaborar obra pròpia, en la qual va aconseguir aglutinar un singular equilibri entre intensitat dels recursos i perfecció formal.
SABER MÉS
Barbarà començà en una línia clàssica realista seguint els grans mestres del gravat europeu, però, a causa de l’impacte de les avantguardes i el treball amb artistes, acabà definint un estil propi amb certes reminiscències postcubistes. Tot plegat reformulat a través d’un maneig virtuós de recursos i tècniques calcogràfiques superposades, que en algunes obres s’enriquia amb el collage (Fontbona, 2002, 31-33). L’any 1999 exposà la seva obra única a Madrid i el mateix any va ser distingit amb el premi Foner per l’Ajuntament de Palma. Per altra banda, Miró concedí a Barbarà la participació com a membre de la Fundació Miró de Palma i també ho va ser de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Catalunya (Barbarà, 2002, 47).
www.joanbarbara.com
