Jaume Mir Ramis
Felanitx, 1915 – Palma, 2012
Nuredduna
1982
Bronze
Fosa
34 × 14 × 16 cm
Escultura exempta d’un nu femení tocant la lira, asseguda sobre peanya. Representa la sibil·la Nuredduna, un dels personatges tràgics creats per Costa i Llobera en el poema èpic La deixa del geni grec (1900); la jove, neta del sacerdot suprem d’una tribu talaiòtica, per amor al rapsoda grec Melesigeni, tindrà un final tràgic, condemnada i apedregada pel seu poble.
L’escultura és una figureta de cos àgil i graciós, amb un tractament formal delicat. Té el cap cot, amb els cabells recollits i la mirada a la lira, aliena al voltant i al seu tràgic destí. La subtilesa del nu ofereix una delicada bellesa que per la temàtica oculta una fatalitat intrínseca. Enfront del poder innat de la sibil·la, Mir representa l’ànima sensible de la dona jove i enamorada, que mor abraçada a la lira de l’estimat, element que evoca la cultura grega.
SABER MÉS
La història i la tradició de Mallorca són les grans temàtiques que Mir recrea a partir de l’interès en el mite i en la religió. Les grans seqüències històriques són evocades a partir de personatges, reals o llegendaris, que eleva a la categoria de mite. Nuredduna fa part de l’àmplia sèrie d’obres amb les quals l’escultor va canalitzar la vessant més local de l’esperit nacionalista, posant el punt d’atenció del públic sobre un llegat cultural digne d’elogiar (Porcel, 1998, 13).
El 1950 feu una primera versió més desenfadada del personatge de Costa i Llobera, presentant una jove de cabells llargs i amollats tocant la flauta doble, de formes estilitzades i tractament esquemàtic. Ara bé, la Nuredduna de la UIB s’emmarca ja en l’etapa de maduresa de l’escultor, en la qual es poden intuir les influències de l’escultura clàssica i dels grans referents de l’escultura contemporània com August Rodin. Seguint el gran mestre, Mir accentua l’expressivitat matèrica amb les ditades manifestes a la peanya sobre la qual descansa el nu, quelcom que contrasta amb el tractament matèric de la pell del cos, aspra i suau alhora.
A partir de 1933, Jaume Mir s’inicià com a escultor a Palma i un any més tard ingressà a l’Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando de Madrid (www.jaumemir.com). A part, Mir assistia a classes d’anatomia aplicada, en les quals prenia notes per conèixer de primera mà la lògica dels moviments del cos humà (Ballester, 1998, 16). L’any 1984 ens situa a l’època de maduresa, en què inicià una nova línia temàtica i de recursos formals (www.jaumemir.com). Es reconeix el mestre escultor per una destresa espontània i experimentada, atès que dedica un ampli estudi documental, dibuixístic i volumètric a cada obra (Ballester, 1998, 16). Com ja hem assenyalat, seguint la línia de Rodin, Mir també explotà al màxim el resultat expressionista que li oferia el treball manual del fang previ a la fosa en bronze: masses poc perfilades, acabats rugosos, ditades, etc. (Porcel, 1998, 13).
Al llarg de la seva prolongada trajectòria professional, Jaume Mir assumí diversos càrrecs institucionals, dels quals podem destacar el nomenament com a membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma (1967), el nomenament com a director de l’Escola d’Arts i Oficis de Palma (1971), amb una intensa tasca de gestió de l’escola i dedicació a la docència, i el nomenament de la Real Academia de Bellas Artes Santa Isabel de Hungría de Sevilla (1983). Entre els premis i reconeixements, cal destacar el primer Premi Ciutat de Palma d’escultura els anys 1972 i 1979. El 1992 li concediren la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts de Palma, fou guardonat amb el Premi Arts i Humanitats pel Rotary Club de Palma i participà a l’Expo 92 de Sevilla (www.jaumemir.com).
L’obra formà part de l’exposició dedicada a Jaume Mir a sa Llonja de Palma entre març i abril de 1998, promocionada pel Govern balear. Posteriorment, va ser cedida a la UIB per l’Ajuntament de Palma, i fou ubicada al claustre de la Facultat de Lletres, dins l’edifici Ramon Llull, el mes de juny de 2016.
Notícia relacionada: Presentació de dues escultures de Jaume Mir al campus. [en línia] [Data de consulta: 28/10/2018]. Recuperat de: http://diari.uib.cat/arxiu/Presentacio-de-dues-escultures-de-Jaume-Mir-al.cid446311
jaumemir.com
Guillem Sagrera
1979-1980
Bronze i marès
Fosa i talla
140 × 200 × 120 cm
Composició escultòrica formada per una representació masculina en bronze entre cantons de marès. En la cara d’un dels cantons, unes lletres de ferro identifiquen l’obra: «GUILLEM SAGRERA» i, en lletres més petites, el nom de l’autor.
L’artista del gòtic mallorquí és representat a peu d’obra, amb un cos poderós que es mostra quasi completament nu, amb un faldó senzill, fermat per la cintura, i un punxó a la mà esquerra per treballar el marès. El cos es mostra frontalment a l’espectador, mentre que el cap està de perfil, recolzat sobre la mà dreta i mirant a la llunyania. La composició es basa en una potent diagonal marcada per la cama esquerra que acaba en el cap girat cap a la dreta. La dualitat formal i compositiva és el resultat de la personalitat que transmet el personatge: pensatiu i enèrgic a la vegada, amb el gest de reflexió i la resta del cos en tensió, preparat per a l’acció. És la representació del geni entre les peces de marès amb les quals va deixar constància del seu mestratge, tant en l’arquitectura com en l’escultura.
SABER MÉS
La història i la tradició de Mallorca són les grans temàtiques que Mir recrea a partir de l’interès en el mite i en la religió. Les grans seqüències històriques són evocades a partir de personatges, reals o llegendaris, que eleva a la categoria de mite. Guillem Sagrera fa part de l’àmplia sèrie d’obres amb les quals l’escultor va canalitzar la vessant més local de l’esperit nacionalista, posant el punt d’atenció del públic sobre un llegat cultural digne d’elogiar (Porcel, 1998, 13).
A partir de 1933, Jaume Mir s’inicià com a escultor a Palma i un any més tard ingressà a l’Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando de Madrid (www.jaumemir.com). A part, Mir assistia a classes d’anatomia aplicada, en les quals prenia notes per conèixer de primera mà la lògica dels moviments del cos humà (Ballester, 1998, 16). L’any 1984 ens situa a l’època de maduresa, en què inicià una nova línia temàtica i de recursos formals (www.jaumemir.com). Es reconeix el mestre escultor per una destresa espontània i experimentada, atès que dedica un ampli estudi documental, dibuixístic i volumètric a cada obra (Ballester, 1998, 16). Com ja hem assenyalat, seguint la línia de Rodin, Mir també explotà al màxim el resultat expressionista que li oferia el treball manual del fang previ a la fosa en bronze: masses poc perfilades, acabats rugosos, ditades, etc. (Porcel, 1998, 13).
Al llarg de la seva prolongada trajectòria professional, Jaume Mir assumí diversos càrrecs institucionals, dels quals podem destacar el nomenament com a membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma (1967), el nomenament com a director de l’Escola d’Arts i Oficis de Palma (1971), amb una intensa tasca de gestió de l’escola i dedicació a la docència, i el nomenament de la Real Academia de Bellas Artes Santa Isabel de Hungría de Sevilla (1983). Entre els premis i reconeixements, cal destacar el primer Premi Ciutat de Palma d’escultura els anys 1972 i 1979. El 1992 li concediren la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts de Palma, fou guardonat amb el Premi Arts i Humanitats pel Rotary Club de Palma i participà a l’Expo 92 de Sevilla (www.jaumemir.com).
L’obra formà part de l’exposició dedicada a Jaume Mir a sa Llonja de Palma entre març i abril de 1998, promocionada pel Govern balear. Posteriorment, va ser cedida a la UIB per l’Ajuntament de Palma, i fou ubicada al claustre de la Facultat de Lletres, dins l’edifici Ramon Llull, el mes de juny de 2016.
Notícia relacionada: Presentació de dues escultures de Jaume Mir al campus. [en línia] [Data de consulta: 28/10/2018]. Recuperat de: http://diari.uib.cat/arxiu/Presentacio-de-dues-escultures-de-Jaume-Mir-al.cid446311
jaumemir.com
Ramon Llull
1961
Talla en fusta
212 x 58 x 58 cm
Escultura exempta d’una figura masculina dempeus a escala humana, amb vestimenta monacal cordada per la cintura i capa. Es tracta de l’il·lustre Ramon Llull, amb barba frondosa i en actitud de predicar amb un llibre en una mà i amb l’altra mà, assenyalant el cel.
A efectes formals, Janer Manila (2004, s/p) apunta que les obres de Mir beuen de la tradició escultòrica gòtica i de les maneres de Miquel Àngel. Valguin de referència el Sant Pere de Guillem Sagrera o el Moisès de l’italià, obres amb les quals comparteix un flagrant naturalisme i amplitud de formes.
SABER MÉS
A partir de 1933, Jaume Mir Ramis s’inicià com a escultor a Palma i un any més tard ingressà a l’Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. A part, Mir assistia a classes d’anatomia aplicada, en les quals prenia notes per conèixer de primera mà la lògica dels moviments del cos humà (Ballester, 1998, 16).
L’any 1984 ens situa a l’època de maduresa, en què inicià una nova línia temàtica i de recursos formals. Si bé és anterior, l’escultura Ramon Llull (1961) també fa part de l’àmplia sèrie d’escultures amb les quals Mir representà els personatges més emblemàtics de Mallorca, amb els quals canalitzà la vessant més local de l’esperit nacionalista posant el punt d’atenció del públic sobre un llegat cultural digne d’elogiar (Porcel, 1998, 13).
jaumemir.com
