Juan Carlos Rego
Palma, 1955
Pintura figurativa amb personatge masculí de tres quarts, que ocupa el primer pla, sobre fons de paisatge marítim amb embarcació sobre la línia de l’horitzó. Formalment, es caracteritza per l’aplicació d’una pinzellada gruixada i de colors intensos. La mar i el personatge són objectes preferits del joc de colors, amb els quals l’artista ha desdibuixat els perfils entre l’un i l’altre.
L’obra es va pintar mentre l’autor residia a Mallorca, en una etapa en què representava sovint figures solitàries, sota la influència de la mitologia clàssica, font d’inspiració per treballar conceptes com la sexualitat, sensualitat i masculinitat a través de l’anatomia. Posteriorment es decantaria pel món oriental i musulmà, sense abandonar aquestes preocupacions, que l’acompanyen al llarg de tota la seva carrera.
SABER MÉS
Així mateix, la pintura evoca la idea del naufragi, que estableix com a símbol de la societat banal i opulenta enfront de la solitud de l’esdevenir humà. Els paisatges amb substrat simbòlic, influïts per la poètica del Romanticisme, són recurrents al llarg de tota la seva trajectòria artística. Amb aquesta obra, que fou projecte de fi de carrera (Belles Arts, Universitat de Barcelona), Rego guanyà el certamen de la Fundació Amigó Cuyàs de Barcelona celebrat el 1986.
La primera mostra en què intervingué Rego fou la titulada Jove pintura de les Illes a la Llonja de Palma (1979).
En l’actualitat, és comissari d’art i crític, i ha treballat en el camp del videoart, la instal·lació i la fotografia digital, entre d’altres.
juancarlosrego.com
