Reinterpretació paisatgística a partir d’una geometrització i una esquematització de les formes. En primer pla s’observa una piràmide truncada a manera de volcà. En el pla anterior, triangles invertits. El traç és plenament gestual, i els colors, vius.
Aquesta obra neix arran d’un viatge a Sardenya, on l’artista s’adonà de les grans nocions sobre patrimoni i de l’interès per la cura patrimonial que tenia. A més, a partir d’aquest moment l’atrauen les obres de paisatges amb grans muntanyes.
Panorama talaiòtic és una obra crítica sobre l’estat de desprotecció del nostre llegat prehistòric i la poca consciència que es té de la importància d’aquest llegat
L’obra, que formà part de l’exposició Panorames 86, exposada a la Galeria Tres d’Oros a Palma, enllaça a la perfecció amb altres abstraccions amb més o menys amagades relacions amb referents externs o amb caires existencials que li serviren per expressar el seu món interior, com per exemple Nemo observa, de 1989 (Olondriz, 1990, 192).
L’obra s’engloba perfectament en el desig de traslladar a la pintura les emocions i els sentiments que altres manifestacions artístiques (cinema, literatura, arquitectura, etc.) han transmès a la pintora. Aquest fet ha estat una constant en la seva trajectòria, per seguir així la màxima de l’art conceptual d’«art = vida», una manifestació amb la qual ella s’ha sentit lligada des dels inicis (Martínez, 2001, s/p).
Esther Olondriz és una artista visual que ha explorat nombroses disciplines artístiques com l’art de carrer, la poesia, l’art postal o la performance, i es troba avui en vigorosa activitat creativa.
Exposà per primera vegada de forma individual al Museu de Mallorca (1979) i ha obtingut, entre d’altres, el primer premi en els certàmens de les viles d’Alaró, el 1984, i de Binissalem, el 1997 (Olondriz, 2006, 79), així com la beca dels tallers de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma el 1999.