Dolores Sampol
Palma, 1954
La Seu
1988
Oli sobre tela
195 x 140 cm
Aquesta proposta pictòrica sorgeix d’una construcció simètrica, amb la meitat inferior dominada per l’horitzontal i la superior dominada per la vertical.
Com veiem, representa una vista de la Seu de Palma des del passeig Marítim, que diferencia cromàticament els diversos plans: uns corns i petxines en primer pla, el llac, el fragment de murada i la façana marítima de la Catedral.
En conjunt, Sampol aconsegueix un equilibri cromàtic entre ocres, cels i verds pàl·lids aplicats amb una pinzellada ràpida i amb pintura escassa, relegant el negre a fines línies de contorn que deixen constància del dibuix de base del quadre.
SABER MÉS
Dolores Sampol Guasp exercí la restauració fins a final dels anys vuitanta del segle XX. D’aquesta dedicació hom en pot deduir la sensibilitat per l’art gòtic local, del qual la Catedral n’és la caixa de ressonància més evident.
Amb tot, més enllà de la quotidianitat de l’escena, Sampol es decanta per traslladar-la a la tela a través d’una interpretació molt personal, plena de llum, color i gestualitat, tan característica de la seva primera etapa: reflexos, elements esbossats, varietat tonal de les ombres…
Els primers anys d’artista, els ocres foren una tònica en la seva producció, una curiosa reminiscència de l’or i la llum de les peces gòtiques amb què tant es familiaritzà.
En altres paraules, a La Seu l’artista interioritza l’impacte de la Catedral per exterioritzar-ne el sentiment que li provoca, sense deixar de banda la influència de la poesia mediterrània de Blai Bonet (Terron, 1989, s/p).
D’algunes obres de la mateixa etapa, Mesquida (1990, s/p) en destaca la bellesa de la plàstica, que avança de cada vegada més cap a un traç àgil i segur de la pinzellada amb escenes de núvols, ponts, runes, àngels o espirals, que acaben fonent-se amb el fons i creen rics efectes de densitat o transparències.
doloressampol.com
Sense títol
1999
Paper Super Alfa marfil 250 gr
Litografia, serigrafia i collage
Núm. de sèrie: 3/60
50 × 70 cm
Composició en collage, formalitzada a partir d’un joc de rectangles que multipliquen els suports de l’obra mateixa. El paper blanc està subdividit en cinc requadres de color gris i de diferents dimensions, parcialment ocults sota un rectangle negre que, al seu torn, n’integra un de més petit i blanc. Aquest és el suport de la representació d’un retrat masculí, emmarcat en un rectangle més petit.
SABER MÉS
Dolores Sampol exercí la restauració fins a final dels anys vuitanta del segle XX. La seva primera etapa es caracteritza per plasmar reflexos, elements esbossats, varietat tonal de les ombres… Els primers anys d’artista, els ocres foren una tònica en la seva producció, una curiosa reminiscència de l’or i la llum de les peces gòtiques amb què tant es familiaritzà (Terron, 1989, s/p). Més endavant, potser motivada per la mateixa sensibilitat que l’acostà a les antigues arquitectures en la seva primera etapa, l’artista també dedicà una sèrie a retrats d’individus d’ètnies africanes, atreta pel seu caràcter autèntic, no contaminat (www.doloressampol.com. Viajes sin mapas).
Tot i l’evolució tècnica i temàtica de la seva obra, la recerca de la bellesa i la curiositat mediterrània han guiat sempre la via per transmetre una sensibilitat pictòrica molt sòlida, motiu pel qual es justifica la seva entrada al circuit artístic internacional amb la participació en fires d’art com ARCO, Art Chicago, ESTAMPA, Artissima o Art Miami.
doloressampol.com
