Solidaritat amb Bòsnia
1996
Obra gràfica
65 x 51 cm
Solidaritat amb Bòsnia és un dels cartells de Tàpies on queda palès el missatge que vol transmetre. Un gran traç gruixut i ràpid en forma de cercle interromput per una gran corba protagonitza el quadre, acompanyat de l’eslògan «Pau per a Bòsnia». Una creu negra i una fletxa que assenyalen tres punts de color vermell completen l’obra.
Antoni Tàpies fou el capdavanter de l’informalisme de focus català. A la darreria dels anys quaranta s’incorporà al grup d’artistes Dau al Set, tots ells interessats en l’abstracció (Cirlot, 1983, 60-61). Ja fora del grup, entre 1952 i 1953, començà a experimentar amb la matèria i l’estructura del quadre (Ureña, 1982, 195-198). Poc després, aconseguí adoptar una pintura íntegrament informal fent de la matèria el seu recurs expressiu per antonomàsia, la qual tractà sense correspondència real amb la inclusió de signes (Cirlot, 1962, 38-40).
SABER MÉS
Quant a la interpretació de les obres, J. E. Cirlot (1962, 53) apunta que els efectes matèrics són el resultat d’una correlació d’impressions sensibles i d’una valoració simbòlica filtrada pel seu estat psíquic i prèvia al procés creatiu. No debades, cal considerar Antoni Tàpies també un cartellista, autor d’una producció de gran valor testimonial, atès que la temàtica abraça esdeveniments socials, polítics, culturals i humanitaris.
A més a més, s’hi pot distingir l’essència de Tàpies tant pel pòsit intel·lectual que transmeten com per l’espontaneïtat que revela el procés de creació (Barral, 2009, 55-59). Començà als anys seixanta, durant el franquisme, i el seu estil evolucionà plàsticament en paral·lel a la seva pintura. Tot i la reproducció mecànica que implica aquest gènere, l’artista sofisticà els recursos expressius: varietat de matisos d’un color, el frotagge, la gestualitat del traç… A efectes cromàtics, va mantenir la gamma dels terrosos, negre i vermell, colors que utilitzà per dibuixar alhora que estructurava la composició (Malet, 1984, 14-16).
fundaciotapies.org
X Aniversari de la Universitat de les Illes Balears
1988
Oli sobre paper
64 x 50 cm
Tenim davant la primera col·laboració artística de Tàpies amb la UIB. Una gran taca central de color gris obscur contrasta amb uns traços gruixuts i ràpids de color ocre pàl·lid similars, ambdós d’una pintura molt aiguosa amb efectes de transparència.
De dalt a baix, apareix escrit «Universitat de les Illes Balears. X aniversari» en lletra minúscula negra, de pinzellada prima i àgil. Unes ditades vermelles figuren a la part alta, fent al·lusió a les barres de la senyera com a tret identificador vinculat a la Universitat. De l’obra, se’n varen editar reproduccions per a la celebració del desè aniversari de la institució.
SABER MÉS
Cal destacar la llibertat amb la qual Tàpies utilitza els signes en funció de diversos interessos formals i/o expressius. El signe de la creu o la X poden significar un tret d’atenció a l’espectador, com fa a Solidaritat per a Bòsnia (1996); un crit de denúncia, com al cartell Pro abolició pena de mort (1975); o la inicial de l’artista o de la seva dona, Teresa.
En aquest cas, Tàpies aprofita la X per representar el nombre romà deu (Malet, 1984, 17-18), de la mateixa manera que ho feu més endavant a XXX aniversari de la Universitat de les Illes Balears (2008). Com podem veure, en alguns cartells Tàpies també demostra la notable influència que va rebre de l’estètica oriental (Barral i Altet, 2009, 60), que aquí podem distingir amb els traços ocres, similar a la cal·ligrafia japonesa.
fundaciotapies.org
XXX aniversari de la Universitat de les Illes Balears
2008
Tècnica mixta sobre paper
64 x 5o cm
Aquest cartell s’articula a partir de quatre grans barres ocres horitzontals que travessen el suport de banda a banda. La pinzellada ampla i aplicant la pintura pressionant el pinzell sobre el suport, dona com a resultat diferents textures en un mateix traç.
Entre aquestes barres, apareix a carbonet la inscripció del títol, amb grafia ràpida i de traç infantil. Completen el conjunt alguns signes recurrents (X, creu o T), gargots, uns nombres i subratllats. A més a més, quatre fletxes vermelles en sentit ascendent rompen l’horitzontalitat de la composició i estan col·locades als extrems de cada inscripció de manera alternada. És la segona col·laboració de Tàpies amb la Universitat i aquesta obra també va ser reproduïda en els actes del trentè aniversari de la UIB.
SABER MÉS
Cal destacar aquí que la majoria de cartells elaborats per Tàpies responen a una idiosincràsia marcadament catalana, cosa que es fa més evident quan hi representa les quatre barres de la senyera. El codi preestablert de les banderes va ser recurrent en la iconografia de les seves obres per incentivar o completar la idea que volia transmetre. Valgui’ns d’exemples grans obres de l’artista, com Inscripcions i quatre barres sobre arpillera (1968) o
L’esperit català (1971) (Malet, 1984, 17-18). A l’obra que ens ocupa, l’aparició de les barres ocres (en el mateix sentit horitzontal de les banderes de les Illes Balears) es relaciona amb l’orgull catalanista intrínsec a la història d’una institució de parla catalana com és la Universitat de les I)lles Balears, de tradició lul·lista.
fundaciotapies.org
Sense títol
Técnica mixta sobre paper
16,5 x 24 cm
Es tracta d’una obra de petites dimensions, en què Tàpies concentra tots els motius a la franja central a partir d’una forma tancada, de pinzellada ràpida i gruixuda, de color negre sobre el fons blanc del paper. Una ratlla vermella horitzontal de la mateixa gruixa corona la composició. Entre aquests grans motius, lletres i signes de retalls de diari apareixen aferrats en petits grups o tots sols.
Tres grups de lletres esgrafiades de traç ràpid en carbonet tanquen la composició: una X i un 4 a la part superior esquerra; una s, una r i una c dins el motiu central, i una n / o / p a la part inferior. Valgui’ns d’exemple aquesta obra per reafirmar la importància de les lletres en l’univers iconogràfic de la producció d’Antoni Tàpies.
SABER MÉS
Com en altres casos, aquesta obra pot estar lligada a un esperit reivindicatiu de la llengua catalana (Carbó, 2013, 51) o, en qualsevol cas, a la importància dels sons característics d’una llengua parlada. Així doncs, tindria sentit interpretar la forma central com el perfil d’uns llavis oberts que reprodueixen onomatopeies, signes de puntuació, nombres i lletres, com si es tractàs d’una boca parlant. A més, tot i la senzillesa de l’obra, recordem que el negre i el vermell són dos colors fonamentals en la gamma, tan personal com reduïda, d’Antoni Tàpies, i que sovint els utilitza com a crit de protesta (Giralt, 1985, 66).
fundaciotapies.org
Sa Canova contra Ravena
Técnica mixta sobre paper
67 x 47,5 cm
Cartell realitzat per donar suport a una campanya en defensa del territori de Sa Canova, Mallorca, contra les actuacions de l’empresa urbanitzadora Ravena.
SABER MÉS
Sense títol
Obra gràfica
56 x 76 cm
Serigrafia figurativa d’esquema compositiu simètric. La seva estructura tancada actua com a mitjà simbòlic en tant que anuncia un món paral·lel al seu interior. Tot i l’aparent simplicitat amb què s’ha titllat aquesta tipologia d’obres de l’artista, la seva interpretació és extremadament ambigua, dificultada encara més per la falta d’un títol significador.
SABER MÉS
El llibre o carpeta obert entra en un univers metafísic ple de possibles interpretacions, tal com succeeix en obres de representació plana, pròpia de l’objecte escollit, com puguin ser les parets o murs de Tàpies, sovint allunyades de l’experimentació més característica dels collages o els grattages.
El llibre apareix reiteradament al llarg de la dilatada producció de l’artista, per exemple a les escultures Llibre II (1987), Llibre-mur (1990) o Llibre i coberts (1996).
fundaciotapies.org
