Antoni Socias
Inca, 1955
Sense títol
1987
Acrílic sobre paper
75 x 105 cm
Abstracció pictòrica totalment dinamitzada per un motiu de configuració oblonga centralitzat sobre formes geogràfiques molt delimitades per la línia contorn.
L’objectiu sembla que és l’habitual en l’artista: crear un discurs propi però sempre a partir del descontrol i la torbació de l’espectador, que es veu obligat a analitzar l’obra i a extreure’n conclusions.
Si s’observen les característiques de l’obra, podem afirmar que s’executa com un procés experimental i/o filosòfic més que com un exercici metòdic. De fet, l’obra es troba perfectament emmarcada en el tarannà personal de l’artista, ja que l’art fou per a ell un exercici d’intel·ligència en què l’interessà la distorsió del que és real, així com donar importància a allò més secundari.
SABER MÉS
Antoni Socias Albadalejo és un artista totalment multidisciplinari.
Escriptor i pintor, es formà en l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1973-1978) i exposà per primera vegada l’any 1973 a la Llibreria Tous de Palma.
El 1981 participà a la Primera Mostra d’Arts Plàstiques a les Balears, al Casal Solleric de Palma i al Palau Meca de Barcelona, i el 1982 participava a la Biennal Hispanoamericana de Mèxic (Socias, 2002, s/p).
Ha rebut diferents premis, entre els quals destaquen, la Medalla d’Argent del Premi Internacional de Pintura Ciutat de Felanitx (1973), el Premi de Pintura Joan Miró de la Galeria Pelaires (1975) i el primer premi al Certamen Internacional de Pintura de Pollença, l’any 1981 (Ros, 1999, 91).
antonisocias.es
Sense títol
1986
Oli sobre tela
81 x 200 cm
Pintura abstracta de format apaïsat que conforma un díptic. Cada una de les parts del díptic, d’idèntiques mides i format, presenta diferent composició i tractament, però, en ambdós casos, la recreació artística s’articula a partir d’una línia de mar a la base.
La part esquerra es planteja sobre un fons negre tot tacat de punts blancs, i es tanca en el marge superior amb degotissos grocs. La dreta té un fons de color verd clar, sobre el qual es projecta una taca groga, que apareix clivellat amb diverses línies trencades. Una línia electrificant actua de nexe entre l’estampa de la nit i la del dia.
SABER MÉS
Al llarg de la seva trajectòria artística ha anat acumulant un ampli bagatge de referències estètiques, enriquit a partir del seu propi procés vital. Als inicis s’aproximà a l’hiperrealisme com a opció formal, però lluny de composicions realistes. Evolucionà cap a l’expressionisme figuratiu, experimentà amb el land art i, després, començà a tractar conceptes com l’ordre-desordre, la construcció-destrucció i a especular sobre l’acumulació d’imatges (Ros, 2009, 74). En suma, tal com afirma Santiago Olmo: «Su trabajo resulta muy difícil de encajar en cualquier etiqueta posible, ya que el desarrollo de su obra no ha seguido una evolución estilística sino más bien una constante y permanente revisión autocrítica que vacía de sentido cualquier idea de estilo, eliminando incluso la posibilidad de un anti-estilo» (Socias, 2016, 11).
El 1981 participà a la Primera Mostra d’Arts Plàstiques a les Balears, al Casal Solleric de Palma i al Palau Meca de Barcelona. A partir de 1982 comença a participar en fires d’art internacionals, entre d’altres, la Biennal Hispanoamericana de Mèxic, Düsseldorf, Hamburg, Colònia, Los Angeles i Madrid (Socias, 2002, s/p). El 1998 representà Espanya a la XXIV Biennal de São Paulo (Brasil). En diferents etapes, ha treballat amb l’artista Luis Pérez-Mínguez, amb qui exposà al Casal Solleric (2000). De l’extensa llista d’exposicions a les galeries i museus contemporanis de les Balears, d’Espanya i de fora, apuntam les dues darreres: la col·lectiva Implosió (cel·lular) (2015) al Museu Es Baluard, i la individual Antoni Socias. Teoría e práctica do deserto (2016) al Centro Galego de Arte Contemporánea.
Ha rebut diferents premis, entre els quals destaquen la Medalla d’Argent del Premi Internacional de Pintura Ciutat de Felanitx (1973), el Premi de Pintura Joan Miró de la Galeria Pelaires (1975) i el primer premi al Certamen Internacional de Pintura de Pollença, l’any 1981 (Ros, 1999, 91).
antonisocias.es
