Abstracció cromàtica de format horitzontal de grans dimensions, una de les més monumentals de tot el fons artístic de la Universitat. En conjunt, hi ha un clar predomini del color sobre la forma.
Els motius geomètrics, en tonalitats blaves, es juxtaposen a una gamma de grocs i colors terrosos a manera d’entramat.
És una pintura d’inspiració mediterrània, de colors vius, en què les formes abstractes s’abandonen a una dansa sobre la superfície del llenç i suggereixen subtils relacions entre les distintes peces d’una mateixa sèrie. Aquesta obra neix a partir de l’impacte que causà a Coll veure la peça teatral Wielopole, Wielopole (1981), l’obra més famosa de l’artista experimental d’origen polonès Tadeusz Kantor (1915-1990), autèntic paradigma del denominat teatre de la mort. Alguns detalls figuratius de la pintura com el sarcòfag o la figura antropomorfa són referències directes a aquesta peça.
L’obra de l’artista mallorquí Pep Coll es pot inserir en el corrent de l’abstracció lírica, amb una forta empremta dels pintors de l’escola de Nova York com Robert Motherwell, amb el qual comparteix l’abstracció com a mitjà d’expressió que dona forma al pensament i que es concreta en el color (Motherwell, 1980, s/p).
Sigui com sigui, Pep Coll encapçala l’abstracció cromàtica per excel·lència al nostre panorama artístic (Font, 2007, 7). Per a l’autor, el desordre és la principal font d’inspiració, on actua l’acte espontani i l’automatisme, que s’expressa a través del color, els sentiments i les emocions més íntims, tal com si fossin notes musicals.
Les obres de Coll són fruit tant d’una observació de l’entorn com d’una mirada interior. Alliberat de la representació figurativa, es lliura a un joc que mescla realitat i ficció (Serra, 2009, 15). A Pep Coll hom el considera autodidacte, perquè, encara que feu les primeres pràctiques de dibuix a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, hi anava per aprendre dibuix lineal. Començà la trajectòria professional com a delineant i de 1973 a 1991 treballà en un estudi d’arquitectura a Palma (Àmbit Serveis Editorials, 1996, 49).
Ha participat en un gran nombre de fires internacionals d’art, com ara Art London (1985), ARCO (1991 i 1992) o la Chicago International Art Exposition, l’any 1992 (Socias, 1992, 85).
El 1979 guanyà el primer premi de dibuix del IV Certamen d’Art Jove de Palma (Ajuntament de Pollença, 1996, s/p).