Maria Carbonero
Palma, 1957
Sense títol
Oli sobre tela
132 x 69 cm
Retrat amb figura femenina de tres quarts amb visió frontal. Podria tractar-se d’una obra més aviat inicial, allunyada encara de la dècada dels noranta, en què els trets femenins es masculinitzaran, i prendran corpulència fins a deformar-se, i els punts de vista s’acostaran per crear figures de primer pla. El blanc, el negre i els grisos destronaran els colors vius amb els quals Carbonero ha esbossat aquesta obra, que recorden alguns retrats d’Henri Matisse.
Maria Carbonero ha centrat la carrera artística al voltant de l’interès vers la figura femenina, generalment de trets africans, sempre amb una intensitat cromàtica molt distingible, en què la foscor i les pinzellades molt gruixudes creen obres misterioses, plenes d’angoixa i desesperança en moments congelats (Font, 2010, 154).
SABER MÉS
Llicenciada en Belles Arts a la Universitat Autònoma de Barcelona (1981), realitzà la primera mostra individual un any després, a la Galeria Joaquim Mir de Palma, on mostrà obra abstracta. Hom ha considerat la incidència que exercí Ramon Canet en la carrera de Carbonero, sobretot en la primera etapa. Però, ja des del principi, se sentí atreta per la figuració, en concret per la figura humana. A partir de 1985 ja podem parlar de pintura figurativa, inicialment amb temàtiques taurines i personatges de la festa: prostitutes, gitanes, manolas, etc. El sentit decoratiu de Matisse i l’exotisme expressiu en seran característiques constants. A partir de 1989, les figures s’aniran desfent i el tractament es tornarà molt més expressionista. Aquella estètica de perfecció en els rostres i en els colors plans es transformarà en un esperit revulsiu, en què les pinzellades gruixudes i la total llibertat de color i gest donen lloc a cares i cossos molt menys estructurats i poc estilitzats (GEPEB, 1996, vol. 1, 393). «La mirada de Maria Carbonero —ha dit Guillem Frontera— sobre les coses de la vida és intel·ligent, sensible, profunda, trasbalsadora. Totes les coses que passen pel filtre de la seva sensibilitat, de la seva acció creadora, en resulten enriquidores quant a capacitat de commoure l’espectador i de conduir-lo al coneixement a partir de les emocions» (Frontera, 2010, 10).
La riquesa cromàtica i les qualitats plàstiques de les seves pintures són, potser, l’únic bri de confiança per a uns personatges oblidats i exclosos que protagonitzen les obres de Carbonero. Atreta per un exotisme de paradisos inexistents, com Gauguin, l’artista n’abstreu la bellesa que el progrés els ha negat, així com, en alguns casos, recorda els ambients marginals de Montmartre de fi de segle, molt transitat per artistes transgressors (Gomis, 1995, 16-17).
A més de la pintura, l’obra gràfica ha tingut molta rellevància en la trajectòria de Maria Carbonero. En la seva àmplia producció es troben litografies, gravats, monotips i llibres de bibliofília. És membre fundadora del taller Edicions 6a Obra Gràfica (Serra, 2000, 67), que neix amb l’objectiu de recuperar i conservar les tècniques d’estampació tradicionals i posar-les a l’abast de l’art contemporani.
La seva obra i les seves diverses etapes s’han pogut resseguir a través de les exposicions individuals i col·lectives, que s’han anat succeint des dels inicis. Ha exposat en les sales i galeries d’arreu de Mallorca i ha participat en fires d’art com ARCO, en diverses ocasions, Tokyo Art Expo, SAGA i Art Frankfurt. Així mateix, Carbonero ha rebut diversos premis, entre els quals destaca el d’Artista Plàstic de l’Any 2010, concedit pel Govern de les Illes Balears.
Pallasso
Acrílic sobre tela
Retrat en primeríssim pla d’un pallasso, tal com suggereix el títol. El cap està lleugerament inclinat, el rostre és allargat, caracteritzat per faccions asimètriques, i queda retallat per una sanefa de cabells d’un negre intents. El contrast entre el blanc i el negre és alterat per la taca vermella que forma els llavis, sensiblement perfilats i tancats per aguantar el cigar. El personatge té la mirada perduda, projectada a través d’uns grans ulls negres, quasi sense blanc, i emmarcats entre colors càlids i freds. Dels ulls emana la sensació de melangia i tristor que serà tan freqüent en l’obra de Carbonero.
Possiblement som davant una obra inicial de la seva llarga trajectòria en la figuració. S’hi intueix, encara, la primerenca admiració per Amedeo Modigliani, i la dualitat entre l’alegria i la nostàlgia que caracteritzarà els seus personatges. El pallasso és un exemple evident de l’aproximació de Carbonero al món dels dèbils i dels derrotats, al món sòrdid del circ. Amb tot, no serà una de les temàtiques més reiterades en la seva trajectòria.
SABER MÉS
Llicenciada en Belles Arts a la Universitat Autònoma de Barcelona (1981), realitzà la primera mostra individual un any després, a la Galeria Joaquim Mir de Palma, on mostrà obra abstracta. Hom ha considerat la incidència que exercí Ramon Canet en la carrera de Carbonero, sobretot en la primera etapa. Però, ja des del principi, se sentí atreta per la figuració, en concret per la figura humana. A partir de 1985 ja podem parlar de pintura figurativa, inicialment amb temàtiques taurines i personatges de la festa: prostitutes, gitanes, manolas, etc. El sentit decoratiu de Matisse i l’exotisme expressiu en seran característiques constants. A partir de 1989, les figures s’aniran desfent i el tractament es tornarà molt més expressionista. Aquella estètica de perfecció en els rostres i en els colors plans es transformarà en un esperit revulsiu, en què les pinzellades gruixudes i la total llibertat de color i gest donen lloc a cares i cossos molt menys estructurats i poc estilitzats (GEPEB, 1996, vol. 1, 393). «La mirada de Maria Carbonero —ha dit Guillem Frontera— sobre les coses de la vida és intel·ligent, sensible, profunda, trasbalsadora. Totes les coses que passen pel filtre de la seva sensibilitat, de la seva acció creadora, en resulten enriquidores quant a capacitat de commoure l’espectador i de conduir-lo al coneixement a partir de les emocions» (Frontera, 2010, 10).
La riquesa cromàtica i les qualitats plàstiques de les seves pintures són, potser, l’únic bri de confiança per a uns personatges oblidats i exclosos que protagonitzen les obres de Carbonero. Atreta per un exotisme de paradisos inexistents, com Gauguin, l’artista n’abstreu la bellesa que el progrés els ha negat, així com, en alguns casos, recorda els ambients marginals de Montmartre de fi de segle, molt transitat per artistes transgressors (Gomis, 1995, 16-17).
A més de la pintura, l’obra gràfica ha tingut molta rellevància en la trajectòria de Maria Carbonero. En la seva àmplia producció es troben litografies, gravats, monotips i llibres de bibliofília. És membre fundadora del taller Edicions 6a Obra Gràfica (Serra, 2000, 67), que neix amb l’objectiu de recuperar i conservar les tècniques d’estampació tradicionals i posar-les a l’abast de l’art contemporani.
La seva obra i les seves diverses etapes s’han pogut resseguir a través de les exposicions individuals i col·lectives, que s’han anat succeint des dels inicis. Ha exposat en les sales i galeries d’arreu de Mallorca i ha participat en fires d’art com ARCO, en diverses ocasions, Tokyo Art Expo, SAGA i Art Frankfurt. Així mateix, Carbonero ha rebut diversos premis, entre els quals destaca el d’Artista Plàstic de l’Any 2010, concedit pel Govern de les Illes Balears.
Sense títol
Obra gràfica
Núm. de sèrie: 29/119
Retrat de dona d’ètnia africana que llueix una indumentària exòtica i un turbant de ratlles, amb unes grans arracades de complement. Al fons, s’intueix el perfil d’una arquitectura que serveix d’horitzó al primer pla. Els trets fisonòmics com els llavis fets ressaltar i la gestualitat amb què Carbonero traça els cossos i cares de les models esdevenen una de les característiques més identificadores de la seva producció més recent; unes peces que evoquen melancolia i evasió.
SABER MÉS
Llicenciada en Belles Arts a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1981, realitzà la primera mostra individual un any després, a la Galeria Joaquim Mir de Palma, on mostrà obra abstracta. Hom ha considerat la incidència que exercí Ramon Canet en la carrera de Carbonero, sobretot en la primera etapa. Però ja des del principi se sentí atreta per la figuració, en concret per la figura humana.
A partir de 1985 ja podem parlar de pintura figurativa, inicialment amb temàtiques taurines i personatges de la festa: prostitutes, gitanes, manolas, etc. El sentit decoratiu de Matisse i l’exotisme expressiu en seran característiques constants. A partir de 1989, les figures s’aniran desfent, i el tractament es tornarà molt més expressionista. Aquella estètica de perfecció en els rostres i en els colors plans es transformarà en un esperit revulsiu, en què les pinzellades gruixudes i la total llibertat de color i gest donen lloc a cares i cossos molt menys estructurats i poc estilitzats (GEPEB, 1996, vol. 1, 393). «La mirada de Maria Carbonero —ha dit Guillem Frontera— sobre les coses de la vida és intel·ligent, sensible, profunda, trasbalsadora. Totes les coses que passen pel filtre de la seva sensibilitat, de la seva acció creadora, en resulten enriquidores quant a capacitat de commoure l’espectador i de conduir-lo al coneixement a partir de les emocions» (Frontera, 2010, 10).
La riquesa cromàtica i les qualitats plàstiques de les pintures són, potser, l’únic bri de confiança per als personatges oblidats i exclosos que protagonitzen les obres de Carbonero. Atreta per un exotisme de paradisos inexistents com va fer Gauguin, l’artista n’abstreu la bellesa que el progrés els ha negat, així com, en alguns casos, recorda els ambients marginals de Montmartre de fi de segle, molt transitat per artistes transgressors (Gomis, 1995, 16-17).
A més de la pintura, l’obra gràfica ha tingut molta rellevància en la trajectòria de Maria Carbonero. En la seva àmplia producció es troben litografies, gravats, monotips i llibres de bibliofília. És membre fundadora del taller Edicions 6a Obra Gràfica (Serra, 2000, 67), que neix amb l’objectiu de recuperar i conservar les tècniques d’estampació tradicionals i posar-les a l’abast de l’art contemporani.
La seva obra i les seves diverses etapes s’han pogut resseguir a través de les exposicions individuals i col·lectives que s’han anat succeint des dels seus inicis. Ha exposat en les sales i galeries d’arreu de Mallorca i ha participat en les fires d’art com ARCO, en diverses ocasions, Tokyo Art Expo, SAGA i Art Frankfurt. Així mateix, Carbonero ha rebut diversos premis, entre els quals destaca el d’Artista Plàstic de l’Any 2010, concedit pel Govern de les Illes Balears.
Observacions: donació del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació.
