Paisatge nevat vist des d’una posició elevada, quasi com una panoràmica, amb un punt de vista molt profund.
És una pintura d’una qualitat tècnica i pictòrica extraordinària. Igual que altres autors coetanis, com Joan Fuster Bonnín, Pere Barceló fou deixeble de Ricard Anckermann i artista representatiu del costumisme. Treballà el món del retrat (Miquel dels Sants Oliver, Ajuntament de Campanet, 1928), el paisatge (Estellencs, 1920) i la natura morta.
Destacà també en la faceta de la temàtica religiosa, tant en pintura al fresc (pintura mural de l’església parroquial de Manacor) com en retaulística (retaule de Ramon Llull que es conserva al Museo Lateranense de Roma).
L’obra de Barceló es caracteritza per la seva preocupació per la bellesa i l’harmonia de la composició i les formes, assolides mitjançant una pinzellada notòriament corbada, gens aspra i sempre carregada de sensualitat.
Tingué un gust especial pel color i una preocupació pels seus canvis segons els més variats reflexos de la llum (GEPEB, 1996, vol. 1, 155).
La pervivència acadèmica, provinent dels anys a l’Escola d’Arts i Oficis, és present al llarg de tota la seva obra (Sabater, 1974, 34).
El 1921 li fou atorgat el segon premi de l’Exposició Regional d’Art, promoguda per Anglada Camarasa.