Pere Pavia

Pere Martínez Pavia

Melilla, 1927 – Palma, 2020

La Selva

1994
Acrílic sobre tela
336 × 209 cm

Obra apaïsada de grans dimensions formada per 24 plafons de fusta verticals. Va ser un dels elements principals de l’escenografia de Naïf, obra produïda per l’Escola Municipal de Teatre Infantil i Juvenil, amb dramatúrgia de Pere Pavia i David Martínez. La selva de la tela està inspirada en El somni (1910) d’Henri Rousseau. Entre l’atapeïda vegetació de plantes idealitzades i altres d’inventades, hi ha alguns animals que també es veuen al quadre del francès, com ara dos lleons, una serp, un lloro, una mona… Els colors són vius i plans, i la llum uniforme. Tot i la gamma cromàtica majoritàriament freda amb variacions de tonalitats verdes, la representació de flors, fruites i animals exòtics afegeix colors càlids i/o cridaners que contrasten amb l’hàbitat.

L’espectacle de mim Naïf s’estrenà al local de l’escola, el 4 de juny de 1994, amb motiu del Dia del Medi Ambient i, posteriorment, es representà al Teatre Catalina Valls els dies 4, 5 i 6 de maig de 1995. L’espectacle es pot sintetitzar en una sèrie d’escenes més o menys idealitzades que representen la vida quotidiana d’uns éssers primitius que viuen a la selva i se sorprenen per l’impacte de l’home «civilitzat».

SABER MÉS

Encara que sigui en un segon pla, cal fer esment a la figura de Pere Martínez Pavia en dues qüestions. En primer lloc, perquè el podem considerar un dels grans renovadors de l’art contemporani de les Illes Balears a partir dels anys cinquanta, amb la incorporació de les maneres avantguardistes, tendents a la simplificació de formes, en el camp de l’escultura; així ho demostren obres com Dona cosint (1957) i La parella (1982) (Pomar, 2005, 43). En segon lloc, i no menys important, en relació amb l’obra que ens ocupa, per la importància cabdal que va tenir el teatre en la seva trajectòria artística: arran de l’interès que els despertà un curs d’expressió corporal impartit a Palma per Albert Boadella i Els Joglars, ell i altres companys artistes (Mateu Forteza, Guillem Llabrés i Pau Fornés) formaren un grup de mim anomenat Farsa. D’aquesta manera, Pavia s’endinsà en el món de l’escena, a partir del qual consolidà una estabilitat laboral des de mitjan dècada dels setanta com a professor d’expressió corporal al Col·legi Lluís Vives, quelcom que es traduí en una seguretat econòmica en la seva vida i una consegüent dedicació lliure i creativa al camp del llenguatge plàstic (Pomar, 2003d, 117-118).

L’obra va acompanyada d’un text emmarcat amb tres fotografies: dues de l’escenificació teatral per a la qual la pintura va servir d’escenari amb els alumnes actuant, i una fotografia de l’obra El somni (1910) d’Henri Rousseau.

IMPRIMIR
ENVIAR
Send this to a friend