MANUEL RIVERA

Granada, 1927 – Madrid, 1995

Sense títol

Obra gràfica
36 x 51 cm

Composició informalista mitjançant entramat de teranyina on es treballa l’estructuració de l’espai, dels buits i l’emplenat a través de les llums i les ombres i les propietats variables del material que emula: la tela metàl·lica. Els pedaços de trama de filferro es troben suspesos en l’aire, estesos i tibants per les cordes en diagonal als extrems.

L’obra entronca a la perfecció amb les obres inicials: els relleus despullats i angulosos on es treballa la vertebració. És una tipologia que va elaborar tant a finals de la dècada del setanta, com a inicis dels noranta, a vegades amb collages o quadres-objecte i d’altres amb l’ús de la tinta xinesa sobre paper o cartó.

SABER MÉS

Durant tota la seva dilatada trajectòria va jugar sobretot amb els efectes de moiré provocats per les superposicions de les reixes, malles i teles metàl·liques (Rivera, 2003, 82), com a les sèries Espejos para soñar o Oráculos, que provoquen ritmes i sensacions molt variables. Aquesta predilecció venia per l’interès «d’atrapar el que és desconegut en la teranyina, perquè mai no sé el que passarà» (Logroño, 1981, 17).

El pintor Manuel Rivera Hernández estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola Superior de Belles Arts de Santa Isabel d’Hongria de Sevilla. Exposà per primera vegada a l’Associació de Premsa de Granada (1947).

Membre fundador del grup El Paso (1957), juntament amb artistes tan impor-tants com Saura o Millares, participà a la Biennal de São Paulo aquell mateix any, a la de Venècia (1958) i a la d’Alexandria (1962).

El 1959 rebé el Premi Internacional Lissone de Milà, el premi d’honor en la III Biennal Internacional d’Art de Tòquio, el 1965 (Salazar, 1997, 152).

El 1981 obtingué la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, mentre que, el 1984, fou nomenat acadèmic de la Real Academia de San Fernando, de Madrid (Serra, 2000, 243).

IMPRIMIR
ENVIAR
Send this to a friend