Jaume Mir
Felanitx, 1915 – Palma, 2012
Escultura exempta d’una figura masculina dempeus a escala humana, amb vestimenta monacal cordada per la cintura i capa. Es tracta de l’il·lustre Ramon Llull, amb barba frondosa i en actitud de predicar amb un llibre en una mà i amb l’altra mà, assenyalant el cel.
A efectes formals, Janer Manila (2004, s/p) apunta que les obres de Mir beuen de la tradició escultòrica gòtica i de les maneres de Miquel Àngel. Valguin de referència el Sant Pere de Guillem Sagrera o el Moisès de l’italià, obres amb les quals comparteix un flagrant naturalisme i amplitud de formes.
A partir de 1933, Jaume Mir Ramis s’inicià com a escultor a Palma i un any més tard ingressà a l’Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. A part, Mir assistia a classes d’anatomia aplicada, en les quals prenia notes per conèixer de primera mà la lògica dels moviments del cos humà (Ballester, 1998, 16).
SABER MÉS
L’any 1984 ens situa a l’època de maduresa, en què inicià una nova línia temàtica i de recursos formals. Si bé és anterior, l’escultura Ramon Llull (1961) també fa part de l’àmplia sèrie d’escultures amb les quals Mir representà els personatges més emblemàtics de Mallorca, amb els quals canalitzà la vessant més local de l’esperit nacionalista posant el punt d’atenció del públic sobre un llegat cultural digne d’elogiar (Porcel, 1998, 13).
Es reconeix el mestre escultor per una destresa espontània i experimentada, atès que dedica un ampli estudi documental, dibuixístic i volumètric a cada obra (Ballester, 1998, 16). A més a més, seguint la línia de Rodin, Mir també explotà al màxim el resultat expressionista que li oferia el treball manual del fang previ a la fosa en bronze: masses poc perfilades, acabats rugosos, ditades… (Porcel, 1998, 13).
A Ramon Llull, veiem que dominava igualment la talla en fusta de manera expressiva, despreocupant-se de les superfícies polides a favor del treball amb cisell a la vista.
jaumemir.com
